EL MASINO conversa con...  Hugo Losina

 

-Hugo per què aquesta mena de passió pel cinema?

Al igual que la música, el cine és una bona manera d’escapar de la realitat, i és un bon acompanyament vital. Quant estic entre amics, és molt difícil no acabar parlant de pel·lícules o inclús ficar-les de exemple per a contar anécdotes. Són una part molt important de la meua vida.

-Punt i apart mereixen, en la teva particular passió pel cinema, les actrius. Per què?

Podria dir: ‘són dones’ i quedar-me tant ample. Qualsevol que em conega sap la passió que sento per elles en general i sí, és lo que diré, jajaja.

-Per què has triat eixes cinc per a la exposició?

Sophia, Vivien, Brigitte, Marilyn i Rita, formen part d’un tatuatge que porto al braç esquerre, sota el lema “Ma mare la més guapa”. És una mena d’evolució del “Amor de Madre” clàssic. Pot ser, alguna no m‘agrade tant com una altra, però són unes bones representants de la dona bonica al cine i per supost, de entre totes elles, la meua mare és la més guapa.

-Quin és el cinema que més t´agrada?

Bé, tinc molt de western, roadmovies i molt d’humor absurd com els Marx o tota la saga dels “como puedas”. I les que m’agraden les veig varies vegades a l’any. Es podría dir que sóc un cinéfag més que un cinéfil.

Pero, ull!, no em tinc per un friki a l’ús, veig molt, des de comercial pur i dur, fins acció vuitentera, passant per clàssics en blanc i negre i també moltes sèries.

En lo que no puc és en el terror o les de massa sang. No acabo d’entendre que una persona vullga anar al cinema per a passar una hora i mitja patint. A mi m’agrade passar eixe rato en un somriure a la cara o a vegades en la llagrimeta d’emoció.

-Tots tenim una mena de “Top Ten”de pelis. Quines són les tevés i perquè?

Es podría dir que “Clerks” és la meua preferida . “Jackie Brown” o “From dusk till dawn”, (curiosament, he dit que no m’agrade la sang, així que com algunes ja les conec, em fico la mà davant de la cara quan sé que ve el doll). “Spun” també estaría a la llista o “The Man who wasn't there”, “The big Lebowski”, “The Dukes of Hazzard”… un bon grup de títuls que acaben parlant de música, de drogues i de parides en general. Unes quantes de John Wayne i Clint Eastwood. I per supost l’auténtica saga, que no és ni la de les galaxies, ni la de l’anell, jeje: “Fast and Furious”.

En sèries, la capçalera la té sense dubte “My name is Earl” i en animat “Family Guy”. Com he dit, simplement busco entretenir-me, així que, últimament també han caigut al sac “Desperate Housewives” i “Gossip Girl”.  

-En quant a les actrius….què et fa apropar-te més com artista a unes més que a unes altres?

M’agrade notar la força a través de la pantalla i sobretot saber que ella s’ho està passant bé fent lo que fa. M’agradaria viure a un món en el que tota la gent fóra feliç fent lo que fa i tal com està el pati, les actrius són un bon recurs.

Mentres veig una pel·lícula no només veig la historia que ens volen contar, també pensó en com s’ho deuen estar passant  e inclús què correspon a la versió original en acudits de jocs de paraules. Es a dir, no em quedo només en una lectura, busco molt més enllà. I sí, investigo per internet i acabo fent-me spoilers jo mateix.

-Quina és la última pel-lícula que has vist?

Bé, el llistat que em tinc que fer al Facebook per recordar-les, jeje, diu que la última va ser “The Amazing Spider-Man”. Em pareix absurd fer la mateixa pel·lícula una volta i altra volta, però ja dic que menjo de tot i a més, m’envolto de prou frikis i sempre va bé saber d’aquestes coses.

-I quines són les sèries que portes entre peus?

Ara estic acabant “Pretty Little Liars” i m’han recomanat “Orange is the new black”, però m’avelliç vore una altra vegada “My name is Earl”.

També m’agradaria vore sencera “iCarly”. Em parteixo en les sèries d’aquest tipo, són per a adolescents i em pixo en l’humor blanc, no tenen cap maldat. Les recomano.

-Quina és la darrera peli, que qualificaries d´imprescindible a l´hora de veure?

Em va agradar molt “Moonrise Kingdom”, molt bonica i tranquila. També recomano als amants dels paradisos artificials “High School”; una trama mai vista en aquest estil.

-Quan mires una peli en què et sols concentraro fixar més: amb la fotografía, la BSO, el so, la dirección artística, els efectes, les interpretacions, el guió, la “mirada” del director….?

Com dia abans, m’agrade molt trobar lectures diferentes de les habituals. Les traduccions me “pirren”; intentar esbrinar què han dit en la llengua original. Has pensat alguna vegada que, per eixemple a U.S.A. sí, però ací no ens agraden els germans Marx, si no els traductors que van fer possible jocs de paraules que en anglés no tenen sentit?

També m’agraden segones lectures com la de la mítica “First Blood”, “Rambo” per als amics. Un pelut que passe per un poble i lo únic que vol és treballar a canvi d’un bocata i la que lie quan es fiquen en ell. Hi ha que anar en conte en els peluts.

I sí, per supost m’agrade molt vore com tracten la música al cine. Eixes mescles visuals, auditives i inclús orgàsmiques com la banda sonora de “O brother, where are thou” o l’efecte de sentir la versió de Zwan del “Number of the beastd’Iron Maiden a “Spun”.

-Parlem de directors : quins són els teus preferits i què cerques d´ells?

Sí que és cert que m’agrade prou filmografia dels germans Coen o Tarantino, però la veritat és que no em fixo massa en els directors, poden tindre una bona, com Kevin Smith en el cas de “Clerks”, varies regulars com “Dogma” o “Jersey Girl” i veritables abominacions com “Jay and silent Bob strike back”.

-Anem a parlar un miqueta de música: per quin estil et sols “decantar” per a xalar de debó de la música?

La música ja és un altre món. Ja fa anys que no puc dir alló de: “m’agrade tot menys la màquina”.

Em decanto segons lo que estiga fent, el moment del dia, la companyia si la hi ha. Per exemple, al cotxe només porto Bob Marley. Encara que, conduir m’agrade molt, entenc que és un moment estressant en el que tot el món vol passar primer i totes eixes coses. Així que, res millor que una mica de Reggae per a contrarestar.

Per a dibuixar, a vegades, busco alguna cosa en concordança a lo que estic fent; si dibuixo a Rihanna, està clar que la sentiré a ella i si faig a Billy Gibbons, lo més probable és que escolte ZZ Top. Però no tinc cap regla escrita, puc sentir tant 2 Many Dj’s, com Sepultura o Juliette Lewis i inclús mesclar-los, jajaja.

Xalo en moltíssima música, penso que així es pot conèixer relament a tot el món, sentint lo que els fa sentir a ells. Em tinc per rockero i avant, però d’aquest pal mateix, ja no puc triar només un estil, tots tenen algo. I per supost, fóra del Rock també sento moltes coses. Molt de Reggae, com he dit abans, i també Bluegrass, Jazz, Blues, m’atreveixo en el Reggaeton, Salsa... Youtube ja no sap que recomanar-me, ho escolto tot.