EL
MASINO conversa con... Hugo Losina
Al igual que la música, el cine és una
bona manera d’escapar de la realitat, i és un bon acompanyament vital. Quant
estic entre amics, és molt difícil no acabar parlant de pel·lícules o inclús
ficar-les de exemple per a contar anécdotes. Són una
part molt important de la meua vida.
-Punt i
apart mereixen, en la teva particular passió pel cinema, les actrius. Per què?
Podria dir: ‘són dones’ i quedar-me tant
ample. Qualsevol que em conega sap la passió que sento
per elles en general i sí, és lo que diré, jajaja.
-Per què
has triat eixes cinc per a la exposició?
Sophia, Vivien, Brigitte, Marilyn i Rita, formen part
d’un tatuatge que porto al braç esquerre, sota el lema “Ma mare la més guapa”.
És una mena d’evolució del “Amor de Madre” clàssic. Pot ser, alguna no m‘agrade tant com una altra, però són unes bones
representants de la dona bonica al cine i per supost,
de entre totes elles, la meua mare és la més guapa.
-Quin és
el cinema que més t´agrada?
Bé, tinc molt de western, roadmovies i molt d’humor absurd com els Marx o tota la
saga dels “como puedas”.
I les que m’agraden les veig varies vegades a l’any. Es podría
dir que sóc un cinéfag més que un cinéfil.
Pero, ull!, no em tinc per un friki a l’ús, veig
molt, des de comercial pur i dur, fins acció vuitentera,
passant per clàssics en blanc i negre i també moltes sèries.
En lo que no puc és en el terror o les
de massa sang. No acabo d’entendre que una persona vullga
anar al cinema per a passar una hora i mitja patint. A mi m’agrade
passar eixe rato en un somriure a la cara o a vegades
en la llagrimeta d’emoció.
-Tots
tenim una mena de “Top Ten”de pelis. Quines són les tevés
i perquè?
Es podría dir
que “Clerks” és la meua preferida . “Jackie Brown” o “From dusk till dawn”,
(curiosament, he dit que no m’agrade la sang, així
que com algunes ja les conec, em fico la mà davant de la cara quan sé que ve el
doll). “Spun” també estaría
a la llista o “The Man who wasn't there”, “The big Lebowski”, “The Dukes of Hazzard”… un bon grup de
títuls que acaben parlant de música, de drogues i de
parides en general. Unes quantes de John Wayne i
Clint Eastwood. I per supost l’auténtica
saga, que no és ni la de les galaxies, ni la de
l’anell, jeje: “Fast and Furious”.
En sèries, la capçalera la té sense
dubte “My name is Earl” i en animat “Family Guy”. Com he dit, simplement busco entretenir-me, així que,
últimament també han caigut al sac “Desperate Housewives” i “Gossip Girl”.
-En
quant a les actrius….què et fa apropar-te més com artista a unes més que a unes
altres?
M’agrade notar la força a través de la pantalla i sobretot saber que ella s’ho està
passant bé fent lo que fa. M’agradaria viure a un món en el que tota la gent
fóra feliç fent lo que fa i tal com està el pati, les actrius són un bon
recurs.
Mentres veig una pel·lícula no només veig la historia que ens volen contar, també pensó en com s’ho deuen estar passant e inclús què correspon a la versió original en
acudits de jocs de paraules. Es a dir, no em quedo només en una lectura, busco
molt més enllà. I sí, investigo per internet i acabo
fent-me spoilers jo mateix.
Bé, el llistat que em tinc que fer al Facebook per recordar-les, jeje,
diu que la última va ser “The Amazing Spider-Man”. Em pareix absurd fer la mateixa pel·lícula una
volta i altra volta, però ja dic que menjo de tot i a més, m’envolto de prou frikis i sempre va bé saber d’aquestes coses.
-I
quines són les sèries que portes entre peus?
Ara estic acabant “Pretty
Little Liars” i m’han
recomanat “Orange is the new black”,
però m’avelliç vore una
altra vegada “My name is Earl”.
També m’agradaria vore
sencera “iCarly”. Em parteixo en les sèries d’aquest tipo, són per a adolescents i em pixo en l’humor blanc, no tenen cap maldat. Les recomano.
-Quina
és la darrera peli, que qualificaries d´imprescindible
a l´hora de veure?
Em va agradar molt “Moonrise
Kingdom”, molt bonica i tranquila.
També recomano als amants dels paradisos artificials “High
School”; una trama mai vista en aquest estil.
-Quan
mires una peli en què et sols concentraro fixar més:
amb la fotografía, la BSO, el so, la dirección artística, els efectes, les interpretacions, el
guió, la “mirada” del director….?
Com dia abans, m’agrade
molt trobar lectures diferentes de les habituals. Les
traduccions me “pirren”; intentar esbrinar què han
dit en la llengua original. Has pensat alguna vegada que, per eixemple a U.S.A. sí, però ací no ens agraden els germans
Marx, si no els traductors que van fer possible jocs de paraules que en anglés no tenen sentit?
També m’agraden segones lectures com la
de la mítica “First Blood”,
“Rambo” per als amics. Un pelut que passe per un poble i lo únic que vol és treballar a canvi
d’un bocata i la que lie
quan es fiquen en ell. Hi ha que anar en conte en els peluts.
I sí, per supost
m’agrade molt vore com tracten
la música al cine. Eixes mescles visuals, auditives i inclús orgàsmiques com la banda sonora de “O brother,
where are thou” o l’efecte de sentir la versió de Zwan
del “Number of the beast” d’Iron Maiden
a “Spun”.
-Parlem
de directors : quins són els teus preferits i què cerques d´ells?
Sí que és cert que m’agrade
prou filmografia dels germans Coen o Tarantino, però
la veritat és que no em fixo massa en els directors, poden tindre una bona, com
Kevin Smith en el cas de “Clerks”,
varies regulars com “Dogma” o “Jersey Girl” i veritables abominacions com “Jay
and silent Bob strike back”.
-Anem a
parlar un miqueta de música: per quin estil et sols “decantar” per a xalar de debó de la música?
La música ja és un altre món. Ja fa anys
que no puc dir alló de: “m’agrade
tot menys la màquina”.
Em decanto segons lo que estiga fent, el
moment del dia, la companyia si la hi ha. Per exemple, al cotxe només porto Bob
Marley. Encara que, conduir m’agrade molt, entenc que
és un moment estressant en el que tot el món vol passar primer i totes eixes
coses. Així que, res millor que una mica de Reggae
per a contrarestar.
Per a dibuixar, a vegades, busco alguna
cosa en concordança a lo que estic fent; si dibuixo a Rihanna,
està clar que la sentiré a ella i si faig a Billy Gibbons, lo més probable és que escolte
ZZ Top. Però no tinc cap regla escrita, puc sentir tant 2 Many
Dj’s, com Sepultura o Juliette
Lewis i inclús mesclar-los, jajaja.
Xalo en moltíssima
música, penso que així es pot conèixer relament a tot
el món, sentint lo que els fa sentir a ells. Em tinc per rockero i avant, però d’aquest pal mateix, ja no puc triar només un
estil, tots tenen algo. I per supost,
fóra del Rock també sento moltes coses. Molt de Reggae,
com he dit abans, i també Bluegrass, Jazz, Blues,
m’atreveixo en el Reggaeton, Salsa... Youtube ja no
sap que recomanar-me, ho escolto tot.